En el genoma humà, la majoria dels gens estan formats per porcions denominades exons, separades per regions espaiadores denominades introns. Els exons donen lloc a les proteïnes, mentre que els introns tenen una funció espaïadora que no s’entén del tot. Al conjunt d’exons d’un genoma, se l’anomena exoma.
I, per quin motiu interessa seqüenciar l’exoma? Perquè sabem que més del 80% de les mutacions conegudes causants de malaltia estan localitzades en els exons … d’aquí que seqüenciar l’exoma hagi provat ser una estratègia molt eficient des del punt de vista diagnòstic … Però sobretot, si ara seqüenciem l’exoma és perquè la tecnologia ha avançat prou com perquè sigui barat i ens ho puguem permetre. Fins fa poc temps només podíem seqüenciar petits trossets amb un cost molt elevat, de manera que podíem trigar anys a trobar una mutació. A dia d’avui, és factible, en un sol experiment i a un cost relativament baix, seqüenciar els exons dels més de 20.000 gens que componen el genoma humà, amb el que tenim moltes possibilitats de trobar la mutació causant de la malaltia que estem estudiant .
En la majoria de casos, en una primera anàlisi només s’estudiaran aquells gens que es coneix que són causa de la malaltia, i no els 20.000 gens de cop. Si en aquesta primera anàlisi no s’identifica cap alteració genètica, s’analitzaran la resta de gens que se sap que causen malaltia. Cal tenir en compte que, arribats a aquest punt, no podem predir quan, ni tan sols si es podrà identificar alguna alteració en algun gen que sigui responsable de la malaltia del pacient. En alguns casos, sí que s’analitzaran directament la totalitat dels gens. Si aquest fos el cas, el seu metge li ho comunicarà.
Com a norma general, podem esperar quatre desenllaços d’un estudi d’aquest tipus:
1. S’identifiquen una o més alteracions genètiques en gens que se sap que són la causa de la malaltia que estem estudiant en el teu cas. BINGO!!! Ja ho tenim!!! Tot i així, segur que haurem de fer estudis addicionals dirigits als teus familiars (pares, germans i / o fills) per arribar al diagnòstic genètic definitiu. En aquest cas, un membre del nostre equip estarà disponible per a discutir els resultats amb tu.
2. S’identifiquen una o més alteracions genètiques però el seu significat no és evident. En aquest cas, molt probablement serà necessari estudiar altres membres de la família per intentar determinar si aquesta alteració és rellevant per explicar la malaltia. Quedarà a les teves mans informar als teus familiars i/o demanar-los que participin en l’estudi genètic. Ningú del nostre equip es posarà en contacte amb cap membre de la teva família.
3. No s’identifica cap alteració que pugui explicar la malaltia. En aquestes circumstàncies l’estudi podria continuar més endavant quan estigui disponible nou coneixement que relacioni la teva malaltia amb nous gens. Se t’informarà en cas que aquesta situació es produeixi en el futur.
4. Quan s’analitzen la totalitat dels gens, hi ha una petita possibilitat que s’identifiquin alteracions que no estiguin relacionades amb la malaltia que s’està estudiant. Un exemple d’aquest tipus de troballa podria ser la identificació d’una mutació en un gen que confereixi risc elevat de patir càncer o malalties neurològiques. Això pot tenir importants repercussions tant per a tu com per a la família. Hauràs de decidir si vols o no ser informat en cas que es produeixin aquestes troballes fortuïtes. En cas que decideixis ser informat, el genetista o grup de genetistes discutiran quines troballes tenen una repercussió clínica prou rellevant com per ser informats.
El coneixement de la funció dels gens i la seva relació amb malalties ha crescut de manera vertiginosa en els últims anys. Així doncs, malgrat que és possible que avui encara no sigui possible determinar la causa genètica de la teva malaltia, pot ser que ho sigui quan el coneixement avanci. Això vol dir que una alteració genètica que s’identifiqui avui amb la seqüenciació de l’exoma i que es classifiqui com a variant de significat incert, pot ser que en un futur sigui reclassificada com a patogènica, quan el coneixement avanci.
En aquest mateix sentit, és molt recomanable que, en cas que l’anàlisi del exoma hagi estat inconcloent, tornis a contactar amb el teu metge (o amb nosaltres) en un període de dos o tres anys per saber si en aquest temps s’ha generat nou coneixement que pugui ser rellevant per al teu cas.
Per seqüenciar l’exoma cal tenir el teu ADN, que podem extraure d’una mostra de sang (1 tubo, de 3 a 5mL), d’una mica de saliva, de cèl·lules bucals, … En la majoria de casos, també caldrà obtenir ADN d’altres familiars (generalment dels pares). L’ADN que sobri el guardarem per a futurs estudis de validació. Malgrat que el conservem, sempre serà necessari el teu consentiment escrit per fer qualsevol prova amb aquesta mostra … i tens dret a declinar aquest consentiment en qualsevol moment, sense donar cap mena d’explicació i sense que això tingui cap impacte en la qualitat del tractament que puguis haver de rebre.
Apart de per a tu, la informació que s’obtindrà de l’estudi del teu exoma és molt important per a l’estudi d’altres malalties genètiques. Els resultats de les anàlisis seran conservats de manera totalment anònima i només el teu metge disposarà de la clau per desfer l’anonimat. D’aquesta manera, les dades obtingudes podran ser compartits de manera anònima amb altres investigadors acreditats. Si com a resultat d’aquestes investigacions es produís algun descobriment rellevant per la teva condició genètica, el teu doctor serà informat i serà ell qui et contacti per transmetre’t aquesta informació.
El teu metge hauria de poder-te informar sobre tots els detalls d’aquesta prova.
No obstant això, per a qualsevol dubte addicional que pugui quedar-te pots contactar amb nosaltres a través del nostre departament d’atenció telefònica (932 301 270).
o mitjançant correu electrònic a info@qgenomics.com